L'endemá de la tempesta

Després que ahir dijous caigués una bona quantitat d'agua, la més important recollida des del 17 d'Octubre, i que a l'observatori de Can Coll a Collserola va ser una de les més elevades de Catalunya amb 37,3 mm. Per aquest motiu aquest mati he volgut anar a passejar al bosc i disfrutar dels sons i de les olors que ens ofereix quan está ben moll.

Ara mateix estic escoltant l'allegro de La Primavera de Vivaldi la qual sería la perfecta banda sonora d'aquesta passejada. Els ocells cantant, les gotes que queien dels arbres humits i sacsejats per una brisa molt suau anaven acompanyant les meves passes.

Tot just començar a caminar eren evidents els rastres de la pluja torrencial que va caure per moments, les fulles i la pinassa s'agrupaven en forma d'onades als camins que feien una mica de baixada, tal com podeu veure a la següent imatge.


Als petit corriols que la pluja ha modelat amb el temps i que nosaltres hem adeqüat com a camins de passeig, es veien petites presses formades també per fulles, pinassa i branquetes que anaven desviant l'aigua al seu pas cap a les parts més baixes de les serra.


Ja a les rieres, com aquesta de Can Coll, l'aigua arreplegada de tot arreu va arrivar a tenir un nivell prou alt i una força suficient com per moldejar aquestes plantes que viuen a la seva llera. Lògicament el nivell més alt deuría haver-se produït al voltant de les 15:30 que va ser quan més intensament va ploure.


Com deia abans, el bosc era ben xop i caminar per les parts més atapaïdes representava acabar ben mullat però realment el paisatge be s'ho valía. Semblava com si la natura es mostrés ufanosa després de rebre la benedicció d'un bon ruixat.


Al cap d'una estona arrivo a la font de Sant Pau, on podía veure's clarament l'efecte de la pluja amb l'aigua corrent pel torrent però, en canvi, a la font (següent imatge) no hi rajava aigua, signe de que les aigues subterranies están encara a nivells baixissims i faríen falta unes quantes pluges com la d'ahir per tornar a brollar.




N'obstant, els indrets on s'acumula l'aigua començaven a donar senyals de revitalització.

En primer lloc, una bassa que hi ha al costat de la masia de Can Coll i fa uns dies era ben seca, mostrava una petita quantitat d'aigua que fará verdejar els joncs i permetrá criar als mosquits... sempre que no es posi remei, és clar.


Una de les zones humides que més m'agraden de la Collserola cerdanyolenca son els voltants de la font de Sant Pau i el torrent de Can Coll que passa per allà mateix. Aquí la vegetació és densa i el verdor indica que, per poc que sigui, no ha faltat aigua degut a que forma un petit embassament i les plantes riberenques han pogut viure sense gaire patiment.


Més avall, prop de la zona de picnic de Can Coll, trobem aquest petit embassament al lloc on es troben els torrents de Can Coll i Can Cerdà. Al fons podem veure com el primer va desaiguant i la bassa, habitualment tèrbola, permet veure la poca fondaria que te.


Ja camí de la riera de Sant Cugat, la riera de Can Coll sembla, fins i tot, un rierol. Aquí no hi ha massa vegetació prop de l'aigua, la qual cosa indica que no és un fet habitual el que hi hagi.


La molsa és simptoma de humitat i aquest tronc d'arbre ens mostra dos tonalitats. Una més fosca de la molsa assecada durant el llarg periode de sequera que ha representat l'hivern i part de la primavera i la molsa més verda, revifada per les pluges de les últimes setmanes.


Per acabar, us deixo aquesta imatge bucòlica del bosc amb diverses tonalitats de verd que dona la primavera, el verd més fosc dels arbres de fulla perenne i el verd més clar dels arbres de fulla caduca que en arrivar la suavitat de temperatures i unes pluges més generoses broten i floreixen per començar el seu cicle anual.

Seqüència del moviment de la tempesta

Avui, per fí, ha arrivat la pluja amb cara i ulls a Cerdanyola. El mati ha començat molt tapat i al voltant de les 9 la pluja ha fet acte de presència. Un front de ponent bastant actiu arrivava al Vallès. Després del pas del front, al voltant de les 3 de la tarda, una tempesta amb llamps, trons i calamarsa ha deixat una bona quantitat de litres amb pluja força intensa.

Més tard, cap a les 17:30 una linia de turbonada venía de ponent i malgrat l'enrenou, no ha deixat més que unes gotetes més però el moviment que mostrava la base del cumulonimbus era espectacular.

A les primeres imatges hom pot observar com hi ha rotació, inclús podríem veure la formació d'un funnel cloud, o núvol embut, embrió del que podría ser un futur tornado.... que no s'ha acabat de formar.

També podem veure el classic moviment d'ascens i descens que produeix la calamarsa o la pedra, inclús el vent en forma de ràfegues violentes que pot amagar algún esclafit o downburst.

En definitiva, des del 17 d'Ocubre no plovía tant a Cerdanyola, on han caigut entre 25 i 30 mm. Però la sequera segueix...

Imatges de Març

Un petit recull de les imatges que ens ha deixat el mes de Març.

En primer lloc, un muntatge de diverses fotografíes permet veure el majestuós cumulonimbus que hom podía veure la tarda de dia 4 en direcció al mar. Tempestes i calmarsades que van afectar a les comarques veïnes del Maresme i del Vallès Oriental però que a Cerdanyola només van deixar boniques imatges de cel borrascós.


Previament, just a l'arrivada d'una massa d'aire molt fred que contrastava amb la massa càlida que teníem a sobre, hom podía veure virgues (cortines de pluja que no arriven al terra) i tempestes com aquesta que va afectar a Terrassa.


Com un aura celestial, els raigs de Sol s'escolen enmig dels nuvols donant aquesta bonica imatge.


Durant la Setmana Santa, un altre massa d'aire molt fred va entrar des del nord amb tempestes, calamarsa i neu. Aquí veiem les muntanyes de la serra de Marina que separen el Vallès del Maresme, on va caure una bona calamarsada.


Des de les nevades de Setmana Santa varem poder veure aquesta imatge del Montseny nevat fins la falda, la qual cosa va fer que molts vallesans i barcelonins s'acostessin a disfrutar de la neu.

Tipus de boires

Els últims dies hem tingut moltes boires a Cerdanyola, el més curiós és que s'han produit per circunstàncies molt diferents. Analitzem-ho.

En primer lloc, la boira d'irradiació que apareix en nits calmades i serenes, especialment a l'hivern, ja que degut a la falta de vent no hi han moviments verticals, llavors l'aire queda enclotat i es refreda més ràpidament formant una capa d'inversió tèrmica. Aixó és el que va passar el dia 13 de Febrer, com es veu a l'imatge següent.




Uns dies després, el 19 de Febrer, varem tenir boira de precipitació que te lloc quan ha plogut i es produeix l'evaporació de les gotes arrivant a la saturació de l'aire formant boires que normalment veiem als boscos i que donen aquesta imatge fumejant.




Per últim, el vespre del dia 23 de Febrer va arrivar des del mar (aquí podeu veure el fenòmen des de l'observatori Fabra) una masa d'aire saturat que va entrar terra endins i va entrar al Vallès per la vall del Besós i va donar visibilitats molt dolentes que en algun moment va ser de menys de 50 metres. Aquesta boira d'origen marí va estar present tota la nit i fins les 11 del mati del dia següent no va haver una visibilitat superior al kilòmetre, distancia que marca la diferencia entre boira i boirina.



A la Wikipedia trobem una explicació més amplia.

Inversió tèrmica

Imatge matinal del 13 de Febrer des de la masia de Can Coll.

El mati era força fred i el gebre matissava el paisatge d'un blanc suau. Els camps, els cotxes i qualsevol superficie que permetés un sobrerefredament tenía aquest toc que el gel deixa on s'hi posa. Però el que voldría destacar amb aquesta imatge és el fenòmen de l'inversió tèrmica, que no és altre cosa que el fet que faci més fred a les fondalades que a les parts elevades.

Aixó te una explicació molt senzilla i és que degut a una situació d'estancament anticiclònic, no hi ha moviment vertical que permeti barrejar les masses d'aire i com que l'aire fred és més pesat que l'aire calent, cau a les parts més baixes refredant-se per influència de la terra i creant el que diem "capes d'inversió". Moltes vegades, en comarques que queden enclotades, pot quedar-se estancat formant boires que no marxen ni amb l'escalfor del sol.

Si mirem la imatge, veurem clarament aquesta capa d'inversió. D'un color més blanquinós queda la part més fonda per on baixa el torrent de Can Cerdà travessant la zona de picnic de Can Coll i dirigint-se cap a Can Canaletes i la conca del riu Ripoll-Besós. Allà el gebre era molt important i la temperatura sota zero.

Per sobre, podem veure el cel més clar i una millor visibilitat horitzontal. Allà, si anessim, veuríem que el gebre desapareix al ritme que la temperatura puja quan més alt anem. Podem trovar diferències de uns quants graus entre les parts altes de Collserola i el fons del Vallès.

Típiques de l'hivern, les inversions tèrmiques ens permeten fer una previsió més o menys fiable i és que, malhauradament, la pluja no apareixerà.

Malgrat tot, la imatge és preciosa.

Webcam de MeteoCerdanyola

Avui vull compartir amb tots vosaltres les imatges de la nova webcam que l'amic Victor, webmaster de MeteoCerdanyola ha instalat al costat de la seva estació meteorològica.

Unes vistes des del centre de la ciutat que permeten veure si el sol, els nuvols o la pluja dominen el panorama meteorològic. Quan esteu de viatge podreu saber quin temps fa a la vostra ciutat veient-ho directament i si ho voleu complementar consultant les dades del centre o de Serraparera, serà com si estiguessiu a casa.

Felicitats al Victor per l'esforç perque em consta que tenía molta il·lusió dipositada en aquest projecte.

Imatges de 2.006

GENER

Per començar l'any, l'ambient no era excessivament fred i una mica ensopit fins a final de mes. Les dues imatges corresponen al mati del dia 28. La primera está feta a la plaça del Tibidabo a les 08:30, on la boira era molt espessa amb una visibilitat d'uns 30 metres, havía estat nevant tota la nit i l'Arrabassada restava tancada. En aquell moment la temperatura allá dalt era de -1º i.... plovía, degut a una capa d'aire superior més càlid que a ran de terra. Aquesta circunstància va permetre que s'enregistrés el fenòmen de la pluja engelant, com podeu comprovar en aquesta imatge feta a l'Observatori Fabra.

Poc després van obrir l'Arrabassada i vaig poder baixar cap a Sant Cugat, no sense dificultats. El mati va seguir plovisquejant a Cerdanyola però cap a les 13:00 va desplomar-se una bossa d'aire fred i una densa, però curta, nevada va enblanquinar els carrers i els jardins. La situació meteorològica la podeu consultar en aquest enllaç.






FEBRER

Febrer va començar fresc i va acabar igual, però a mitjans de mes l'ambient es va suavitzar. L'imatge del mes és del dia 19 a migdia. Uns mammatus ben formats pengen d'un nuvol de tempesta que només va deixar 0,8 mm al meu observatori. La causa de la formació de tempestes va ser degut al pas d'una depressió per França, inestabilitzant força l'atmosfera.



MARÇ

Aquest mes va tenir la virtut de ser molt fotogènic amb unes postes de Sol realment espectaculars. He posat aquest cel intimidador del dia 30, però podría haver posat l'ocàs de molts altres dies.

Meteorológicament va començar bastant fresc atemperant-se després, però va ser a l'arrivada de la primavera astronòmica quan les temperatures es van enfilar fins a registres preestiuencs. 26,8º va ser la màxima del dia 30, la més alta del mes. La causa?? Un garbí aponentat d'allò més calentet.



ABRIL

Bonica posta de sol del dia 5. El feix de raigs de Sol te un caire mistic però la veritable raó no és altre que un efecte òptic provocat pel pas de la llum a través dels nuvols.

En l'aspecte meteorològic, aquest Abril va ser el paradigma d'una primavera sense gaire moviment i amb temperatures una mica superiors a la mitjana però amb una sequera important que, llevat d'episodis puntuals, va afectar tot l'any passat.... i segueix en aquest.



MAIG

Segueix la monotonía, ben representada pels cirrus que ocupaven gran part del cel la tarda del dia 14.

Aquesta monotonía només es va trencar a finals de mes quan, després d'una calorada molt forta el dia 28, l'acostament d'un embossament d'aire fred el dia 31 va donar lloc a un dia plujós i fred per les dates.



JUNY

Aquí tenim uns Altocumulus lenticularis que es van poder veure el mati del dia 9. Aquests nuvols es formen per la presència de vent fort en alçades mitjanes de la troposfera, s'ondulen formant aquests nuvols en forma de llentia.

El mes va ser suau, inclús una mica fresc, fins a l'inici de l'estiu astronòmic que va començar un ambient càlid i xafogós, com mostren els mapes del dia 30 i que sería el preàmbul d'un mes de Juliol dels més càlids des que hi han dades.



JULIOL

Juliol va ser un mes extremadament càlid amb una mitjana a Cerdanyola de 26,8º i amb 26 dies amb una màxima superior als 30º. Aquestes son unes dades esgarrifosses per els que patim molt amb la calor, més encara si pensem que poques tempestes van refrescar l'ambient. El dia més calorós va ser el 26 amb una màxima de 37,3º, que també sería la màxima de l'any.

L'imatge que il·lustra el mes de Juliol correspón a l'enclusa d'un cumulonimbus que es veia perfectament des de Cerdanyola, malgrat la tempesta descarregava a l'Alt Empordà.



AGOST

El mes d'Agost va ser l'antítesi de Juliol. No és que fos fred, més que res la temperatura es va normalitzar i van sovintejar les tempestes, tot i que no van deixar molta aigua llevat del dia 15 que van caure 26,6 mm.

La imatge del mes correspón al dia 5 i és un cumulonimbus amb pileus, que és el "serrell" a la part superior del nuvol. Aquesta tempesta va recorrer el Vallès de nord-est a sud-oest amb calamarsa a molts indrets però a casa només varem tenir, apart d'unes gotetes, les imatges d'un arcus impressionant, fort vent i podría ser que hi hagués alguna rotació al nuvol.



SETEMBRE

L'activitat de Setembre es va concentrar a mitjans de mes, doncs en quatre dies van caure més de 200 mm, de fet, només el dia 13 van caure 141,1 mm degut a dues linies de turbonada, una de matinada i l'altre a primera hora de la tarda. El dia 14 al mati va pasar una altre linia de turbonada que va fer que el dia es tornés nit i que l'aigua caigués del cel com un torrent. La foto és d'aquesta situació.



OCTUBRE

Molts van qualificar aquesta tardor com una lenta agonía de l'estiu degut a la falta d'entrades d'aire fred que anunciessin de forma brusca, com passa sovint, el canvi d'estació. A principis de mes es van aconseguir alguns rècords de calor i poques pluges van ser destacables.

A la foto del mes, podem veure un gran cumulus congestus que va donar alguns ruixats entre Badalona i el Maresme. La vista que tenim des del Vallès de la formació d'aquests nuvols en aquella zona és privilegiada.



NOVEMBRE

Novembre va seguir amb la linia de suavitat d'aquesta passada tardor, qualificada com la més càlida des que hi han registres. Aquest mes, normalment suposa l'arrivada de les primeres glaçades al Vallès i un dels mesos més enboirats, normalitat truncada aquest any en el qual no hi va haver cap dia sota zero.

En quan a boira, queda aquest dia 10 que els vents humits de llevant junt amb un potent anticicló van fer possible aquesta imatge fantasmagòrica.



DESEMBRE

El desembre va començar molt suau amb màximes que superaven els 20º, com va passar el dia 5, però a mitjans de mes van arribar els primers freds de la temporada i alguns pronòstics optimistes anunciaven un Nadal blanc. No va ser així..... però per poc.

La nit del 22 al 23 la neu va caure a cotes de només 600 metres i va quallar al Montseny, com mostra la foto, però no va anar a més. Algunes gebrades van apareixer abans de final d'any.

Imatges de 2.005

GENER

El mes de Gener de 2.005 va resultar molt fred a Catalunya (aquí podeu consultar el resum mensual del Meteocat), especialment a l'interior de Catalunya amb la comarca del Vallès inclosa, degut a una primera quinzena amb inversions tèrmiques i boires i una onada de fred d'origen siberià a l'ultim terç del mes.

L'imatge destacada d'aquest mes correspón a l'arrivada de l'onada de fred, el dia 24, i podem veure com una virga penja del nuvol. Probablement la precipitació és en forma de neu però no arriva al terra degut al fort vent de Nord i a la baixa humitat que aquella tarda va arrivar per sota del 15%.

En els dies següents la entrada de fred va ser molt contundent inclús batent-se algun rècord. Al Vallès hi han mínimes entre -4º i -10º, a Cerdanyola el dia 27 assolim -5,7º.

FEBRER

Febrer segueix la tònica freda de l'hivern, que culminarà amb la nevada de final de mes, llevat d'uns dies de pluges que començaven el dia 6 (quan al vespre va poder-se veure aquest fabulós arc de Sant Martí) i van durar fins el dia 9. Aquells quatre dies va caure la gran majoría de la pluja de tot l'hivern.

La situació sinòptica reflecteix la presència d'un gran embossament d'aire fred en alçada que envaeix la Península Ibèrica amagat sobre un àrea de baixes pressions relatives.

MARÇ

Foto panoràmica del cumul que va creixer sobre Barcelona el dia 6, la qual cosa indica inestabitat previa a l'arrivada d'una massa d'aire fred (com es pot veure a l'analisi).

Tot i la espectacularitat del nuvol que presenta la tìpica formació de mammatus (a la banda esquerra), no va deixar precipitació, si ho hagués fet potser el granís o la neu granulada haguessin aparegut a Barcelona.

Aquesta onada de fred va ser una de les més intenses que hem tingut a Catalunya al Març en les darreres dècades amb mínimes de -5º a Cerdanyola el dia 7 i de més de -20º al Pirineu.

ABRIL

Curiosa foto on el sol abans de posar-se il·lumina els mammatus que pengen del nuvol i els hi dona aquest color ataronjat. Només van caure dues dècimes de pluja però, normalment, per veure les millors imatges d'un nuvol de tempesta cal trovar-se a una certa distancia de la precipitació.

MAIG

Tempesta sobtada, breu i que no va deixar més d'un litre però el més bonic és la verdor de les plantes en ple creixement primaveral i agraides a la pluja. Com diu el refrany, l'aigua de Maig és una benedicció.

JUNY

Impressionant imatge que vaig poder fotografiar des de casa mirant en direcció a Mollet. La tempesta va tenir lloc el dia 14 i malgrat la situació meteorològica era més aviat anodina, el pas d'un front amb un petit solc en alçada va provocar el creixement de grans nuvolades que moltes van derivar en tempesta.

La tempesta en qüestió va formar-se al sud del Montseny i avançà pel Vallès Oriental reforçant-se i formant un formidable arcus que denotava la presència de fenòmens violents com el granís, intensitats molt elevades, inclús tornados. En el moment de l'imatge la tempesta descarregava amb notable intensitat a Mollet (uns 60 mm en pocs minuts) deixant una bona capa de granís a la ciutat. Hom pot veure com el nuvol va carregant-se pel devant i deixant anar tota la seva força darrera.

En la seva evolució va acabar sortint pel Besós cap al mar i a Cerdanyola va deixar menys de 1 litre, aixó si el desplomament d'aire fred va quedar patent amb la caiguda de 5º en pocs minuts.

JULIOL

Poca història meteorològica va deparar Juliol només amb algunes tempestes al voltant del dia 9.

La curiositat d'aquest tipus de nuvol és que està provocat per l'home o la natura, tenint l'origen en un incendi. Tot i que podría fer pensar que no és cap nuvol, el podem trovar descrit a qualsevol atles de nuvols com a Pirocúmul.

El nuvol, d'aspecte vermellós, va fer baixar la temperatura d'aquella tarda.

AGOST

La imatge que he escollit del mes d'Agost és, per si mateixa, perturbadora.

És evident que l'arrivada d'una tempesta era inminent però no semblava, ni molt menys una tempesta d'estiu qualsevol. Una linia de turbonada provinent del nord se'ns va tirar a sobre al voltant de les 5 de la tarda. En pocs minuts el cel es tapar i el vent va començar a bufar però el que feia por era veure com a la base dels cumulonimbus hi havía rotació, inclús s'intuía la posible formació del que s'anomena "funnel cloud" o nuvol tuba que indica la formació de tornados. La imatge volía captar aquesta característica dels nuvols que deixen tempestes molt fortes i destrosses al seu pas.

La situació meteorològica del dia parla d'una bossa freda en alçada que a ple estiu és una bomba per les tempestes, com ho demostra la imatge.

Al meu observatori vaig recollir gairebé 40 mm en poc més de 30 minuts i amb unes intensitats molt grans. La temperatura va caure 8º en aquest temps i el vent va ser molt destacable.

.....I un llamp em va destrossar l'ordinador!!!

SETEMBRE

En primer lloc, aquesta fotografía no és meva ni, evidentment, la localitat és Cerdanyola. El lloc és Castelldefels i pertany a l'episodi famós que va enregistrar tornados a Mollet, Castelldefels i l'aeroport alguns d'ells molt espectaculars i que gracies a molts aficionats van poder ser fotografiats o filmats.

Els tornados no son fenòmens gaire habituals a Catalunya i están poc documentats. Actualment hi ha el debat sobre si ara hi han més o, senzillament, la major afició permet un seguiment més acurat. El cert és que aquí no arrivem a tenir tornados tant devastadors com als Estats Units però pels efectes que han deixat podem dir que algún pot haver assolit la categoría F3 a l'escala de Fujita.

Com podem veure a l'anàlisi meteorològic, la situació era molt semblant a la que hi havía el 2 d'Agost (imatge anterior), amb un embossament d'aire fred en nivells alts, medi de cultiu per tempestes severes a finals d'estiu.

OCTUBRE

La imatge triada del mes d'Octubre no correspon a un fenòmen meteorològic sino astronòmic. Va ser l'eclipsi anular de sol del 3 d'Octubre de 2.005 i que al Vallès no va arrivar a veure's completament anular perque, si mireu els mapes de l'enllaç que he posat, només en una franja d'uns 200 kilòmetres al centre de la Península es va veure com cal.

La curiositat va ser la forma de les ombres que com podeu comprovar reflectíen la imatge de l'eclipsi amb una llum molt característica. No cal dir que la gran sort va ser que el dia va sortir assolellat.

NOVEMBRE

Banc de boira matinal de poc gruix que apareix alguns cops durant el buidatge de les boires de les parts més fondes del Vallès.

Aquestes son les anomenades boires d'irradiació i el seu origen neix en la perdua de calor de la terra en les nits fredes i llargues de la tardor i l'hivern. Son les més comuns al Vallès i com podeu veure a l'anàlisi sinòptic del dia 22, un gran anticiclò europeu proporcionava aquesta estabilitat necessaria per la formació de boires a les valls.

DESEMBRE

La fotografía que representa al Desembre d'aquest 2.005 no vol parlar de cap fenòmen meteorològic, només presentar l'estética d'una bella posta de Sol que, a més, va ser la darrera posta de Sol de l'any.

Imatges de 2.004

GENER

Comença a fer-se clar un tipic mati d'hivern. Boirina a la part baixa de la ciutat i al fons del Vallès, potser una tímida glaçada i un sol que anuncia un dia tranquil.

L'estabilitat que dona l'habitual anticicló hivernal proporciona imatges com aquesta. Aquí podeu veure la situació que teníem aquell dia.


FEBRER



La Mola apareix nevada el mati del 17 de Febrer. La causa va ser un embossament d'aire fred en alçada però que no va ser prou important com per que la neu baixés més avall. N'obstant, la munyanya que presideix el Vallès pel nordoest lluïa un aspecte inusual i fotogènic.


MARÇ



Fred intens, el més intens de l'hivern, per començar la primavera meteorològica. Aquesta font que tinc al terrat va apareixer ben glaçada. Uns -5º van deixar el petit anec atrapat al gel unes horetes..... sort que era de plastic!!


ABRIL



Quan la pluja és torrencial el riu Sec desferma la seva furia. Aixó va passar el 29 d'Abril quan després d'una pluja continuada i amb intensitat moderada, el riu baixava de banda a banda de la seva llera i amb un to marronós de la terra que arrastrava de la part alta del seu curt recorregut. La situació que va provocar la pluja tant de bo la tinguessim ara.

MAIG



Bastant fresc va començar Maig, tant que el dia 6 el Montseny va apareixer nevat fins la falda. No és extraordinari veure el Montseny blanc en plena primavera però no és alló més normal, cal pensar que hi han hiverns que gairebé no presenta aquest aspecte.


JUNY



Imatge curiosa i que requereix observació.

Si us fixeu be, des de la part inferior de l'imatge surt com una mena de linia en forma d'arc cap a la dreta, com si el nuvol estigués tallat. No és altre cosa que la ruta d'un avió que ha quedat impressa a la part inferior d'aquest estratocumul.


JULIOL



Dos tipus de nuvols en aquesta imatges. El més voluminós correspon a l'enclusa d'un cumulonimbus que deixava tempestes als Ports de Beseit. A l'esquerra, com una linia dibuixada al cel hi ha una estela d'avió que acaba formant un nuvol anomenat contrail.


AGOST



Preciosa posta de sol amb raigs de sol que s'escolen entre els nuvols.


SETEMBRE



Uns quants cirrus tallats per un contrail. La formació dels contrails de les esteles d'avions indiquen moltes vegades la presència d'inestabilitat.


OCTUBRE



Collserola fumeja. Després d'una tempesta acompanyada de granís que va deixar 4,4 mm a Cerdanyola-Serraparera es podía veure aquesta imatge del bosc fumejant, és el que s'anomena boira d'evaporació. A l'analisi de la situació meteorològica del dia 12 podem veure un embossament d'aire fred i suficient humitat a 700 hPa, amb aixó va haver-hi prou per la tempesta.


NOVEMBRE



Bandes d'altocumuls poc abans de la posta de sol.


DESEMBRE



L'hivern meteorològic va començar amb una bona glaçada. -1,8º a Cerdanyola va fer que el gebre blanc dominés sobre el negre dels sostres de pissarra. La situació del dia 1 mostra una invasió freda a l'oest d'Europa.