29 de juliol 2008

Vacances d'aigua i neu

L'estiu sempre és un periode agradable per sortir, els dies son molt llargs, la temperatura és alta i l'ambient assolellat acostuma a dominar.

Aquest estiu hem pogut visitar dos indrets fabulosos, les valls d'Ordesa al pirineu d'Osca la setmana de Sant Joan i els Picos de Europa entre Cantàbria, Lleó i Asturies aquesta setmana passada. En ambdos viatges hem pogut observar de manera evident que l'aigua i la neu son força presents aquest estiu.

En primer lloc, així baixaven les aigues per la vall d'Ordesa, en gran part aigües de desgel que com podem veure a les següents imatges encara hi havía molt per desglaçar-se.

Tot plegat, augurava un estiu força plàcid pels embassaments i les reserves d'aigua.





Aquesta imatge ja correspon al 22 de Juliol i als Picos de Europa, en concret al costat de la Cabaña Verónica i a uns 2.200 metres d'alçada. Son restes de la neu de la primavera i el que queda son taques de poc més de 50 metres de llarg, les més grans, però estem parlant d'alçada molt baixa i a una serralada que en prou feines sobrepassa els 2.650 metres i molt exposada a la radiació solar.

Ara que els mitjans parlen només de que estem perdent tot el gel, aquestes imatges ens sugereixen que no siguem tant agossarats en les nostres previsions.

11 de juliol 2008

Perito Moreno

Aquests dies ha estat noticia el conegut glaciar argentí Perito Moreno, gran atracció turística que, de vegada en quan, presenta trencaments a la seva part frontal que atrauen l'atenció.

El que ha passat aquests dies no ha estat més important que altres vegades, la circunstància diferent és que el trencament ha tingut lloc en ple hivern austral (al Juliol a l'Argentina) i aixó no passava des del 1.951. També el trencament ha estat molt espectacular degut a que s'havía format una mena de "pont de gel" on una part estava ajaguda sobre la terra que hi al costat del front del glaciar i l'altra part constituia el glaciar mateix. Doncs be, sembla ser que la pressió del glaciar sobre aquesta formació, junt amb altres factors com el vent, les marees i, posiblement, els moviments telùrics, estan darrera d'aquests trencaments.

En algun mitjá de comunicació han parlat del Canvi Climàtic com a causa d'aquest fenòmen. Gens més lluny. Aixó és el que ens explica Ricardo Villalba, director de l'Instituto Argentino de Nivología, Glaciología y Ciencias Ambientales.

"El creciente aumento de la temperatura del planeta se instaló en el imaginario social como el responsable de esta rotura en invierno, cuando en realidad esto responde a un proceso dinámico que se repite en el tiempo. Nada tiene que ver el calentamiento global”.

"En este proceso la clave es la presión que ejerce el agua y no la temperatura de la tierra, no existe ningún estudio científico que indique esta última posibilidad"


Aquí teniu la referència.

Ara disfruteu de l'espectacle de la natura amb aquest video del trencament del pont de gel.

21 de juny 2008

Fred i calor al Juny



Aquest inici de Juny va ser noticia per les temperatures inusualment fredes a Catalunya i Espanya i així va ser. Ho podem comprovar amb aquest mapa d'anomalía de temperatura entre el 2 i el 8 de Juny que mostra l'espectreradiòmetre MODIS del satèl·lit Terra on queda representat en blau les zones on ha fet més fred respecte al mateix periode de Juny de 2.000 a 2.007 i en vermell on l'anomalía càlida ha dominat. Aquí teniu l'imatge molt gran.

Crida l'atenció el contrast que hi entre el sudoest d'Europa que han tingut el inici de Juny més fred dels darrers anys i Escandinavia on la calor ha fet disparar les alarmes respecte al risc d'incendi que presenten els seus boscos.

Noticia extreta de l'Earth Observatory de la NASA.

15 de juny 2008

Norilsk, la darrera ciutat

Es la ciutat més contaminada del mon, inclús els extrangers tenen prohibida la visita, a l'hivern arriven habitualment als -55º amb 2 hores de llum solar i a l'estiu poden assolir els 30º sense posar-s'hi gairebé el Sol. Allunyada de tot arreu i envoltada de terres pantanoses, está a uns 300 kilòmetres de l'oceà Àrtic.

Algú hi voldría viure en un indret com aquest??

Doncs sí, i no és un poble de mala mort. Hi viuen 222.000 persones.

En aquest enllaç, podeu veure el complet reportatge que el forer Valle de Olid va publicar al fòrum de Meteored. Aquestes son unes de les imatges més impactants.



10 de juny 2008

Perspectiva planetaria



Anthony Watts ens presenta al seu blog aquesta animació que ens fa veure que petits que som ja que busca la comparació dels astres, començant per la Terra i seguint pels planetes, després el Sol i altres estrelles fins arrivar a la més gran coneguda.

Mare meva, quines diferències!!!

04 de juny 2008

Impresionant inundació a Baden Württenberg

Aquí teniu un video de la impresionant inundació sobtada a diverses localitats de Baden Württenberg al SW d'Alemania. Cotxes, mobiliari urbá i tota serie de coses van ser arrossegats per l'aigua que també va provocar la mort a 3 persones. La forta calor que van patir a gran part del pais ha acabat amb tempestes molt violentes degut a l'arrivada d'aire més fred en alçada.

29 de maig 2008

Millora dels pantans

L'amic Manel Cascante, home del temps de Berguedà TV i Sant Cugat TV, ha fet un seguiment exhaustiu de l'embassament de La Baells i m'ha fet arrivar aquestes imatges que mostren de forma evident la millora del nivell del pantá.

La primera está feta el 20 de Març, quan el nivell estava al 20% i on es pot veure la llera del Llobregat clarament.


La segona correspon al 15 de Maig, dies després de la llevantada de 9 a l'11 de Maig; aquella pluja va fer pujar el seu nivell al 37%. Aquí observem com ha desaparegut el fons sec del llac malgrat el nivell és encara baix la qual cosa és fàcilment observable si mirem on arriva l'aigua.


I finalment, ahir dia 28, veiem la millora espectacular que ja arriva al 67%. Una pujada de gairebé el 50% en poc més de 3 setmanes és, si més no, gairebé insólit. Cal pensar que les pluges caigudes no han estat torrencials, com cabría pensar, sino que han anat caient amb més o menys intensitat, primer fent saó i després relliscant fins el torrents, rieres i rius.

24 de maig 2008

Wall cloud


Aquests dies les tempestes i els nuvols convectius de gran desenvolupament están a l'ordre del dia. Ahir, l'Imanol, un noi que participa habitualment al fòrum de Meteored va fer aquesta fotografía a Getxo. El nuvol pertanyía a una supercel·lula que estava descarregant uns 15 kilòmetres mar endins. Ràpidament identifiquem el que s'anomena wall cloud o nuvol mur que indica la virulència del sistema nuvolós.

Una explicació esquemàtica del fenòmen la trobareu aquí.
El reportatge complet de l'Imanol clicant aquest enllaç.

16 de maig 2008

Imatges mai vistes a l'erupció del volcá Chaitén



No hi ha paraules per descriure aquest espectacle. Un nuvol format per les cendres que exhala el volcá Chaiten al sud de Chile ha desenvolupat una tempesta. Veient l'aspecte ennegrit del pirocumul i els llamps que surten del gran nuvol, un podría pensar en una plaga bíblica.

La imatge és impactant però si voleu veure unes quantes més mireu aquest album de fotos.

Si per altra banda, també voleu veure imatges de satèl·lit sobre aquest fenòmen geològic entreu a aquesta pàgina de l'Earth Observatory de la NASA.

13 de maig 2008

Estudis sobre el cicló Nargis


Aquí teniu una serie de estudis i articles dels efectes del cicló Nargis. La imatge de capçalera representa la pluja caiguda en mil·limetres la setmana del 27 d'Abril al 4 de Maig.

06 de maig 2008

Les conseqüencies del cicló Nargis


A l'anterior missatge ja advertía del perill que comportava aquest cicló tropical, comparant-lo amb el famós huracá Katrina. Era evident que aquest cicló Nargis era potencialment més perillós que el que va afectar les costes de Louisiana degut a la molt deficient qualitat de vida de Myanmar i la nula planificació del territori ni de preparació davant un fenòmen d'aquesta categoría.

Fa una estona he escoltat que el govern del pais reconeix 22.000 morts i prop de 40.000 desapareguts. Una veritable tragèdia. Si pensem que aquest territori és un dels majors productors d'arrós de Myanmar i del Sudest asiàtic, els quals han quedat arrassats, podem imaginar l'abast del drama humá. Però no voldría entrar en temes sociològics i si, en canvi, centrar-me en els aspectes geogràfics i meteorològics.

A dalt, mitjançant unes imatges del satèl·lit Terra amb el sensor MODIS, teniu una comparació del delta del Irrawaddy abans del cicló i ahir, després del pas del Nargis. Les inundacions son clarament perceptibles i amb fotografíes més properes veiem fins a quin punt ha fet mal.

Aquí podeu veure un article de la NASA respecte a aquest cicló.

Unes imatges:



02 de maig 2008

Cicló Nargis

Després de uns dies movent-se pel Golf de Bengala, el cicló Nargis ha arrivat a les costes de Myanmar al Sudest asiàtic, concretament a la regió del delta del riu Irrawaddy, un riu molt cabdalós que travessa el pais de nord a sud. Les noticies son molt escasses, cal recordar que Myanmar és un pais amb nul·la llibertat de premsa, però no és gens agossarat pensar que els danys poden ser quantiosos.

Al veure les informacions no he pogut deixar de pensar en les similituts d'aquest cicló amb l'huracá Katrina que va tocar terra al delta del Mississippi prop de Nova Orleans. Les terres baixes i fàcilment inundables quedan ràpidament saturades per les pluges torrencials i l'augment del nivell de les aigues degut a la pressió atmosfèrica baixíssima. La multitut de llacunes presents als deltes mostren un aspecte de gran llac fins que les aigues tornen al seu nivell, potser setmanes més tard.


Aquí dalt podeu veure una imatge pressa amb el sensor MODIS quan l'ull de l'huracá estava a punt de tocar terra amb categoría 3 i vents sostinguts de 120 mph. Sota aquestes linies teniu la previsió on podeu veure el ràpid debilitament un cop el sistema tropical comença a endinsar-se al continent.

26 d’abril 2008

L'aigua en joc

Poca aigua i molt consum, no cal ser molt espabilat per saber que tenim un problema.

Aquí podeu tornar a veure el documental de TV3 titolat L'aigua en joc, presentat per l'home del temps Tomás Molina. Val la pena fer-se una idea de com estan les coses al voltant de la sequera, perque les paraules d'en Tomás a l'inici del documental son totalment certes.

19 d’abril 2008

L'endemá de la tempesta

Després que ahir dijous caigués una bona quantitat d'agua, la més important recollida des del 17 d'Octubre, i que a l'observatori de Can Coll a Collserola va ser una de les més elevades de Catalunya amb 37,3 mm. Per aquest motiu aquest mati he volgut anar a passejar al bosc i disfrutar dels sons i de les olors que ens ofereix quan está ben moll.

Ara mateix estic escoltant l'allegro de La Primavera de Vivaldi la qual sería la perfecta banda sonora d'aquesta passejada. Els ocells cantant, les gotes que queien dels arbres humits i sacsejats per una brisa molt suau anaven acompanyant les meves passes.

Tot just començar a caminar eren evidents els rastres de la pluja torrencial que va caure per moments, les fulles i la pinassa s'agrupaven en forma d'onades als camins que feien una mica de baixada, tal com podeu veure a la següent imatge.


Als petit corriols que la pluja ha modelat amb el temps i que nosaltres hem adeqüat com a camins de passeig, es veien petites presses formades també per fulles, pinassa i branquetes que anaven desviant l'aigua al seu pas cap a les parts més baixes de les serra.


Ja a les rieres, com aquesta de Can Coll, l'aigua arreplegada de tot arreu va arrivar a tenir un nivell prou alt i una força suficient com per moldejar aquestes plantes que viuen a la seva llera. Lògicament el nivell més alt deuría haver-se produït al voltant de les 15:30 que va ser quan més intensament va ploure.


Com deia abans, el bosc era ben xop i caminar per les parts més atapaïdes representava acabar ben mullat però realment el paisatge be s'ho valía. Semblava com si la natura es mostrés ufanosa després de rebre la benedicció d'un bon ruixat.


Al cap d'una estona arrivo a la font de Sant Pau, on podía veure's clarament l'efecte de la pluja amb l'aigua corrent pel torrent però, en canvi, a la font (següent imatge) no hi rajava aigua, signe de que les aigues subterranies están encara a nivells baixissims i faríen falta unes quantes pluges com la d'ahir per tornar a brollar.




N'obstant, els indrets on s'acumula l'aigua començaven a donar senyals de revitalització.

En primer lloc, una bassa que hi ha al costat de la masia de Can Coll i fa uns dies era ben seca, mostrava una petita quantitat d'aigua que fará verdejar els joncs i permetrá criar als mosquits... sempre que no es posi remei, és clar.


Una de les zones humides que més m'agraden de la Collserola cerdanyolenca son els voltants de la font de Sant Pau i el torrent de Can Coll que passa per allà mateix. Aquí la vegetació és densa i el verdor indica que, per poc que sigui, no ha faltat aigua degut a que forma un petit embassament i les plantes riberenques han pogut viure sense gaire patiment.


Més avall, prop de la zona de picnic de Can Coll, trobem aquest petit embassament al lloc on es troben els torrents de Can Coll i Can Cerdà. Al fons podem veure com el primer va desaiguant i la bassa, habitualment tèrbola, permet veure la poca fondaria que te.


Ja camí de la riera de Sant Cugat, la riera de Can Coll sembla, fins i tot, un rierol. Aquí no hi ha massa vegetació prop de l'aigua, la qual cosa indica que no és un fet habitual el que hi hagi.


La molsa és simptoma de humitat i aquest tronc d'arbre ens mostra dos tonalitats. Una més fosca de la molsa assecada durant el llarg periode de sequera que ha representat l'hivern i part de la primavera i la molsa més verda, revifada per les pluges de les últimes setmanes.


Per acabar, us deixo aquesta imatge bucòlica del bosc amb diverses tonalitats de verd que dona la primavera, el verd més fosc dels arbres de fulla perenne i el verd més clar dels arbres de fulla caduca que en arrivar la suavitat de temperatures i unes pluges més generoses broten i floreixen per començar el seu cicle anual.

17 d’abril 2008

Seqüència del moviment de la tempesta

Avui, per fí, ha arrivat la pluja amb cara i ulls a Cerdanyola. El mati ha començat molt tapat i al voltant de les 9 la pluja ha fet acte de presència. Un front de ponent bastant actiu arrivava al Vallès. Després del pas del front, al voltant de les 3 de la tarda, una tempesta amb llamps, trons i calamarsa ha deixat una bona quantitat de litres amb pluja força intensa.

Més tard, cap a les 17:30 una linia de turbonada venía de ponent i malgrat l'enrenou, no ha deixat més que unes gotetes més però el moviment que mostrava la base del cumulonimbus era espectacular.

A les primeres imatges hom pot observar com hi ha rotació, inclús podríem veure la formació d'un funnel cloud, o núvol embut, embrió del que podría ser un futur tornado.... que no s'ha acabat de formar.

També podem veure el classic moviment d'ascens i descens que produeix la calamarsa o la pedra, inclús el vent en forma de ràfegues violentes que pot amagar algún esclafit o downburst.

En definitiva, des del 17 d'Ocubre no plovía tant a Cerdanyola, on han caigut entre 25 i 30 mm. Però la sequera segueix...








15 d’abril 2008

Venecia congelada. Any 1.929

Es un video curt però que ens mostra una imatge totalment atípica de la ciutat dels canals. Fa 80 anys i pels "carrers" venecians sembla que no passa el temps.

13 d’abril 2008

Atles de nuvols

Qui no ha jugat de petit a buscar formes reconeixibles als nuvols?
Qui no s'ha posat melancòlic davant un dia de boira?
Qui no ha sentit una mica de por veient el cel enfosquit abans d'una tempesta?

Els nuvols sempre formen part del paisatge, sempre surten a la foto i per aquest motiu ens son tant propers, però els coneixem veritablement?

Aquí teniu uns enllaços per poder identificar els nuvols, coneixer les seves característiques, com i perqué es formen, i saber els seus noms i cognoms. Aquest és el pilar bàsic de l'aficionat a la meteorología.

Comenceu a mirar.

En primer lloc, la pàgina on en Joan Ballester ens presenta la classificació internacional de núvols, segons la Oraganització Meteorològica Mundial. Molt didàtic i en catalá.

En aquest enllaç trobareu l'atles de nuvols de la Universitat de Karlsruhe. En alemany.

La Cloud Appreciation Society ens mostra una bona galería d'imatges de nuvols i de fenòmens òptics.

Per últim, la pàgina de Chitambo amb una bona quantitat de fotografíes.

07 d’abril 2008

La Baells sota minims

L'amic Manel Cascante, home del temps de la Televisió de Sant Cugat i webmaster de MeteoBagà, ens mostra unes imatges de l'embassament de La Baells que parlen per elles mateixes del index de sequera que pateix la conca del Llobregat, una de les principals abastadores d'aigua de la conurbació de Barcelona.

Actualment, La Baells es troba amb una capacitat de gairebé el 20% que vol dir que només te 1/5 part de la quantitat d'agua possible.

Aquestes imatges tindrien que servir per la reflexió. És cert que estem patint una forta sequera, intensa però no excepcional, que ha posat en evidència un estil de vida poc adient amb el clima mediterrani que caracteritza la nostra terra. Camps de golf, cases unifamiliars amb jardins de gespa i piscines privades individuals, regs per inundació en comarques de precipitació escassa i moltes altres coses que avui dia formen part de la quotidianitat estant provocant que una sequera tingui unes conseqüencies més serioses que dècades enrera.

Feu una mirada i podreu veure clarament l'antiga llera del riu Llobregat a l'alçada de Cercs i les restes d'una antiga estació de tren que tindría que estar coberta per uns quants metres d'aigua.







Consulteu l'estat dels embassaments de Catalunya

01 d’abril 2008

Imatges de Març

Un petit recull de les imatges que ens ha deixat el mes de Març.

En primer lloc, un muntatge de diverses fotografíes permet veure el majestuós cumulonimbus que hom podía veure la tarda de dia 4 en direcció al mar. Tempestes i calmarsades que van afectar a les comarques veïnes del Maresme i del Vallès Oriental però que a Cerdanyola només van deixar boniques imatges de cel borrascós.


Previament, just a l'arrivada d'una massa d'aire molt fred que contrastava amb la massa càlida que teníem a sobre, hom podía veure virgues (cortines de pluja que no arriven al terra) i tempestes com aquesta que va afectar a Terrassa.


Com un aura celestial, els raigs de Sol s'escolen enmig dels nuvols donant aquesta bonica imatge.


Durant la Setmana Santa, un altre massa d'aire molt fred va entrar des del nord amb tempestes, calamarsa i neu. Aquí veiem les muntanyes de la serra de Marina que separen el Vallès del Maresme, on va caure una bona calamarsada.


Des de les nevades de Setmana Santa varem poder veure aquesta imatge del Montseny nevat fins la falda, la qual cosa va fer que molts vallesans i barcelonins s'acostessin a disfrutar de la neu.