Impresionant inundació a Baden Württenberg

Aquí teniu un video de la impresionant inundació sobtada a diverses localitats de Baden Württenberg al SW d'Alemania. Cotxes, mobiliari urbá i tota serie de coses van ser arrossegats per l'aigua que també va provocar la mort a 3 persones. La forta calor que van patir a gran part del pais ha acabat amb tempestes molt violentes degut a l'arrivada d'aire més fred en alçada.

Wall cloud

Aquests dies les tempestes i els nuvols convectius de gran desenvolupament están a l'ordre del dia. Ahir, l'Imanol, un noi que participa habitualment al fòrum de Meteored va fer aquesta fotografía a Getxo. El nuvol pertanyía a una supercel·lula que estava descarregant uns 15 kilòmetres mar endins. Ràpidament identifiquem el que s'anomena wall cloud o nuvol mur que indica la virulència del sistema nuvolós.

Una explicació esquemàtica del fenòmen la trobareu aquí.
El reportatge complet de l'Imanol clicant aquest enllaç.

Imatges mai vistes a l'erupció del volcá Chaitén

No hi ha paraules per descriure aquest espectacle. Un nuvol format per les cendres que exhala el volcá Chaiten al sud de Chile ha desenvolupat una tempesta. Veient l'aspecte ennegrit del pirocumul i els llamps que surten del gran nuvol, un podría pensar en una plaga bíblica.

La imatge és impactant però si voleu veure unes quantes més mireu aquest album de fotos.

Si per altra banda, també voleu veure imatges de satèl·lit sobre aquest fenòmen geològic entreu a aquesta pàgina de l'Earth Observatory de la NASA.

Seqüència del moviment de la tempesta

Avui, per fí, ha arrivat la pluja amb cara i ulls a Cerdanyola. El mati ha començat molt tapat i al voltant de les 9 la pluja ha fet acte de presència. Un front de ponent bastant actiu arrivava al Vallès. Després del pas del front, al voltant de les 3 de la tarda, una tempesta amb llamps, trons i calamarsa ha deixat una bona quantitat de litres amb pluja força intensa.

Més tard, cap a les 17:30 una linia de turbonada venía de ponent i malgrat l'enrenou, no ha deixat més que unes gotetes més però el moviment que mostrava la base del cumulonimbus era espectacular.

A les primeres imatges hom pot observar com hi ha rotació, inclús podríem veure la formació d'un funnel cloud, o núvol embut, embrió del que podría ser un futur tornado.... que no s'ha acabat de formar.

També podem veure el classic moviment d'ascens i descens que produeix la calamarsa o la pedra, inclús el vent en forma de ràfegues violentes que pot amagar algún esclafit o downburst.

En definitiva, des del 17 d'Ocubre no plovía tant a Cerdanyola, on han caigut entre 25 i 30 mm. Però la sequera segueix...

Atles de nuvols

Qui no ha jugat de petit a buscar formes reconeixibles als nuvols?
Qui no s'ha posat melancòlic davant un dia de boira?
Qui no ha sentit una mica de por veient el cel enfosquit abans d'una tempesta?

Els nuvols sempre formen part del paisatge, sempre surten a la foto i per aquest motiu ens son tant propers, però els coneixem veritablement?

Aquí teniu uns enllaços per poder identificar els nuvols, coneixer les seves característiques, com i perqué es formen, i saber els seus noms i cognoms. Aquest és el pilar bàsic de l'aficionat a la meteorología.

Comenceu a mirar.

En primer lloc, la pàgina on en Joan Ballester ens presenta la classificació internacional de núvols, segons la Oraganització Meteorològica Mundial. Molt didàtic i en catalá.

En aquest enllaç trobareu l'atles de nuvols de la Universitat de Karlsruhe. En alemany.

La Cloud Appreciation Society ens mostra una bona galería d'imatges de nuvols i de fenòmens òptics.

Per últim, la pàgina de Chitambo amb una bona quantitat de fotografíes.

Extreme Instability

L'amic Jordi (aka Zind) m'ha passat un album de fotos meteorològiques d'allò més espectacular. Tempestes, aurores, neu, gel, tornados.... una bona galería que val la pena visitar. A sota en teniu una mostra.

Extreme Instability

Tipus de boires

Els últims dies hem tingut moltes boires a Cerdanyola, el més curiós és que s'han produit per circunstàncies molt diferents. Analitzem-ho.

En primer lloc, la boira d'irradiació que apareix en nits calmades i serenes, especialment a l'hivern, ja que degut a la falta de vent no hi han moviments verticals, llavors l'aire queda enclotat i es refreda més ràpidament formant una capa d'inversió tèrmica. Aixó és el que va passar el dia 13 de Febrer, com es veu a l'imatge següent.




Uns dies després, el 19 de Febrer, varem tenir boira de precipitació que te lloc quan ha plogut i es produeix l'evaporació de les gotes arrivant a la saturació de l'aire formant boires que normalment veiem als boscos i que donen aquesta imatge fumejant.




Per últim, el vespre del dia 23 de Febrer va arrivar des del mar (aquí podeu veure el fenòmen des de l'observatori Fabra) una masa d'aire saturat que va entrar terra endins i va entrar al Vallès per la vall del Besós i va donar visibilitats molt dolentes que en algun moment va ser de menys de 50 metres. Aquesta boira d'origen marí va estar present tota la nit i fins les 11 del mati del dia següent no va haver una visibilitat superior al kilòmetre, distancia que marca la diferencia entre boira i boirina.



A la Wikipedia trobem una explicació més amplia.

L' acqua bassa de Venecia

L'amic Albert, sempre tant al dia del que passa a Italia, m'ha fet arrivar aquestes imatges tant curioses de la ciutat de Venecia amb l'aigua molt més baixa de l'habitual, la qual cosa ha deixat secs alguns canals.

Si penseu que és conseqüencia o te relació amb el canvi climàtic, deixeu-ho correr. No van per aquí els trets. De fet, és un fenòmen més habitual del que hom pensaría i que també tenim referències a les nostres costes.

La causa te a veure amb una llei física fundamental i no és altre que el pes que exerceix l'aire sobre la superficie de la Terra. Si aquesta pressió atmòsferica és extraordinariament gran pot fer baixar els nivells dels nostres mars, circunstància que veiem a les nostres costes.

A Catalunya en diem les minves de Gener causades per la presència habitual d'un anticiclò potent durant el primer mes de l'any. A Venecia en diuen l'acqua bassa i, com veiem, alguns canals poc profunds s'assequen i és que dilluns 18, dia que va passar aixó, el baròmetre marcava gairebé 1.050 hPa, una pressió altíssima. A la banda contraria trobem l'acqua alta, quan s'inunda la plaça Sant Marc, que es produeix amb baixes pressions.

Inversió tèrmica

Imatge matinal del 13 de Febrer des de la masia de Can Coll.

El mati era força fred i el gebre matissava el paisatge d'un blanc suau. Els camps, els cotxes i qualsevol superficie que permetés un sobrerefredament tenía aquest toc que el gel deixa on s'hi posa. Però el que voldría destacar amb aquesta imatge és el fenòmen de l'inversió tèrmica, que no és altre cosa que el fet que faci més fred a les fondalades que a les parts elevades.

Aixó te una explicació molt senzilla i és que degut a una situació d'estancament anticiclònic, no hi ha moviment vertical que permeti barrejar les masses d'aire i com que l'aire fred és més pesat que l'aire calent, cau a les parts més baixes refredant-se per influència de la terra i creant el que diem "capes d'inversió". Moltes vegades, en comarques que queden enclotades, pot quedar-se estancat formant boires que no marxen ni amb l'escalfor del sol.

Si mirem la imatge, veurem clarament aquesta capa d'inversió. D'un color més blanquinós queda la part més fonda per on baixa el torrent de Can Cerdà travessant la zona de picnic de Can Coll i dirigint-se cap a Can Canaletes i la conca del riu Ripoll-Besós. Allà el gebre era molt important i la temperatura sota zero.

Per sobre, podem veure el cel més clar i una millor visibilitat horitzontal. Allà, si anessim, veuríem que el gebre desapareix al ritme que la temperatura puja quan més alt anem. Podem trovar diferències de uns quants graus entre les parts altes de Collserola i el fons del Vallès.

Típiques de l'hivern, les inversions tèrmiques ens permeten fer una previsió més o menys fiable i és que, malhauradament, la pluja no apareixerà.

Malgrat tot, la imatge és preciosa.

Boires

Imatge d'ahir dia 21 de Gener, feta pel satèl·lit MODIS, i on s'aprecia molt be la quantitat de nuvols baixos, la gran majoría boires, que ocupen les conques dels grans rius peninsulars, Ebre i Duero principalment i en menor mesura del Guadiana, Tajo i Minho, però també comarques enclotades com sería el Bages i Osona.

També podem veure un altre tipus de boira, la boira marina, que afecta a gran part del mar Balear, golf de Lleó i mar d'Alborán. Algunes arriven a entrar terra endins provocant boires a les platges o terres baixes litorals.

La causa no és altre que un potent anticiclò que està orbitant sobre els nostres caps i que impideix l'intercambi vertical de l'aire. L'aire fred pesa més que l'aire calent i per aquest motiu queda presoner a les valls tancades. Les boires marines no son més que el reflexe d'un mar fred, com correspon a ple hivern.

Enllaç a la font