Ara mateix estic escoltant l'allegro de La Primavera de Vivaldi la qual sería la perfecta banda sonora d'aquesta passejada. Els ocells cantant, les gotes que queien dels arbres humits i sacsejats per una brisa molt suau anaven acompanyant les meves passes.
Tot just començar a caminar eren evidents els rastres de la pluja torrencial que va caure per moments, les fulles i la pinassa s'agrupaven en forma d'onades als camins que feien una mica de baixada, tal com podeu veure a la següent imatge.
Als petit corriols que la pluja ha modelat amb el temps i que nosaltres hem adeqüat com a camins de passeig, es veien petites presses formades també per fulles, pinassa i branquetes que anaven desviant l'aigua al seu pas cap a les parts més baixes de les serra.
Ja a les rieres, com aquesta de Can Coll, l'aigua arreplegada de tot arreu va arrivar a tenir un nivell prou alt i una força suficient com per moldejar aquestes plantes que viuen a la seva llera. Lògicament el nivell més alt deuría haver-se produït al voltant de les 15:30 que va ser quan més intensament va ploure.
Com deia abans, el bosc era ben xop i caminar per les parts més atapaïdes representava acabar ben mullat però realment el paisatge be s'ho valía. Semblava com si la natura es mostrés ufanosa després de rebre la benedicció d'un bon ruixat.
Al cap d'una estona arrivo a la font de Sant Pau, on podía veure's clarament l'efecte de la pluja amb l'aigua corrent pel torrent però, en canvi, a la font (següent imatge) no hi rajava aigua, signe de que les aigues subterranies están encara a nivells baixissims i faríen falta unes quantes pluges com la d'ahir per tornar a brollar.
N'obstant, els indrets on s'acumula l'aigua començaven a donar senyals de revitalització.
En primer lloc, una bassa que hi ha al costat de la masia de Can Coll i fa uns dies era ben seca, mostrava una petita quantitat d'aigua que fará verdejar els joncs i permetrá criar als mosquits... sempre que no es posi remei, és clar.
Una de les zones humides que més m'agraden de la Collserola cerdanyolenca son els voltants de la font de Sant Pau i el torrent de Can Coll que passa per allà mateix. Aquí la vegetació és densa i el verdor indica que, per poc que sigui, no ha faltat aigua degut a que forma un petit embassament i les plantes riberenques han pogut viure sense gaire patiment.
Més avall, prop de la zona de picnic de Can Coll, trobem aquest petit embassament al lloc on es troben els torrents de Can Coll i Can Cerdà. Al fons podem veure com el primer va desaiguant i la bassa, habitualment tèrbola, permet veure la poca fondaria que te.
Ja camí de la riera de Sant Cugat, la riera de Can Coll sembla, fins i tot, un rierol. Aquí no hi ha massa vegetació prop de l'aigua, la qual cosa indica que no és un fet habitual el que hi hagi.
La molsa és simptoma de humitat i aquest tronc d'arbre ens mostra dos tonalitats. Una més fosca de la molsa assecada durant el llarg periode de sequera que ha representat l'hivern i part de la primavera i la molsa més verda, revifada per les pluges de les últimes setmanes.
Per acabar, us deixo aquesta imatge bucòlica del bosc amb diverses tonalitats de verd que dona la primavera, el verd més fosc dels arbres de fulla perenne i el verd més clar dels arbres de fulla caduca que en arrivar la suavitat de temperatures i unes pluges més generoses broten i floreixen per començar el seu cicle anual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada